El disc de la Marató - 2008

Aquest diumenge, 6 de desembre, amb la majoria de diaris vendran "El disc de la marató".

Vull recomanar-vos, fervorosament, que el compreu. Per només 9€, contribuireu a una bona causa i us omplireu les orelles i, sobretot, el cor de música excel·lent.

És cert que del CD d'aquest any encara se'n poden dir poques coses. De moment, només es pot veure la llista d'artistes i cançons i escoltar-ne uns segons de cada una al web de tv3. Per valorar-lo de manera justa l'haurem d'escoltar sencer i, probablement, més d'una vegada. Ara bé, crec que és difícil, molt difícil, que superi en qualitat al de l'any passat. Per mi, "El disc de la Marató" de l'any 2008 és un treball excel·lent del qual se'm faria difícil descartar-ne cap cançó. Ni una! L'he escoltat molt i encara no me n'he cansat mai.

Ja sabeu que en aquests discos (el d'aquest any és la 5a edició), diversos artistes, catalans o no, canten en català versions d'altres cantant i grups.

Com que no us vull cansar parlant-vos de cada cançó del de l'any passat, faig una tria, tot i que em costa molt fer-la:

- "El meu carrer". Una versió que Lolita fa de la cançó de Serrat. Poesia. Senzilla i assequible, però poesia pura!

"El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta"

- "Has vist la pluja?". Cantada per Ivette Nadal, és una versió de Have you ever seen the rain de la banda Creedence Clearwater Revival. Cançó enganxosa, però molt maca.

"Ja fa temps algú em va dir: si hi ha calma vol dir que... ja no, no pot trigar a ploure avui. Quan s'acabi tot això el sol tornarà brillar i no, no ens deixarà a les foques".

- "Corazón partío". La súper-coneguda cançó d'Alejandro Sanz amb arrenjaments de flamenc cantada per Duquende. Fantàstica!

"¿Quién llenará de primaveras este enero, y bajará la luna para qué juguemos?"

- El quarto dels trastos". A l'Albert Pla li agrada provocar. Els Estopa li segueiexen el joc i canten en català una de les seves cançons més conegudes, però segurament més maques, encara que no deixi de ser irreverent. Els Estopa en català sonen... diferent!

"Hi ha una ràdio en blanc i negre somiant ser tele en colors, també hi ha un quadro , un bodegó, el temps li ha podrit els fruits"

- "No estàs sol". Impressionant cançó! I impressionant versió! És una versió que Chenoa fa de la cançó de Michael Jackson You are not alone (bé, de fet la cançó és de R. Kyelly). No sóc cap fan de la Chenoa ni d'en Michael Jackson, però només queda treure's el barret en una cançó així i interpretada d'aquesta manera. Pell de gallina!

"Un altre dia més encara estic sol. No sé com pot ser. Tu no estàs aquí. Mai vas dir-me adéu. Vull saber perqè vas marxar de cop i em vas deixar tot sol. Em pregunto cada dia com l'amor se'n va i una veu em diu això... Mai estaràs sol".

- "Somriu". Per interpretar aquesta peça de Charles Chaplin [Smile. Charles Chaplin] es van ajuntar dos grups de pop actuals Sidonie i Love of Lesbian i en van fer una versió "fresca" i que entra molt bé. Per cert, aquesta cançó també la va versionar, ja fa mols anys, Eric Clapton.

"Somriu, si el teu cor es trenca. Somriu, si et fa mal quan batega (...) No et serveix plorar. Veuràs la vida amb molta llum si tu somrius".

- "I resisitiré". Uns "jovenets" de la cançó moderna espanyola s'uneixen en aquesta cançó. Uns, El Dúo Dinámico, la composen; l'altre, Manolo Escobar, la versiona en català. Tampoc sóc un fan ni del Dúo Dinámico ni de Manolo Escobar, però què carai, aquesta versió els va quedar molt xul·la!

"I encara que els vents de la vida bufin sempre, sóc com un arbre que es doblega, però no es trenca i segueix dret".

- "Farà un dia clar". Té alguna cosa especial la veu d'en Tomeu Penya! Aquí fa una versió única de la fabulosa cançó de Johnny Nash: I can ee clearly now.

"Ara ho veig clar, la pluja ja ha parat. Ara veig molt més clar el meu camí. Ara surt l'arc de Sant Martí allà al cel."

Si podeu, escolteu aquest CD. Us encantarà! I diumenge penseu a comprar el d'aquest any.