No hi ha dubte que avui al dia, tenir segons quins valors és un valor per si mateix. El valor d’apreciar la feina ben feta; el valor d’apreciar l’esforç, el treball, la constància; el valor d’apreciar el treball en equip; el valor d’apreciar la feina feta des la generositat, l’honestedat, el rigor...; el valor d’apreciar el respecte als altres (adversaris, rivals, però mai enemics)... Tot això, avui al dia, no és gens habitual i menys en un món, el de l’esport professional, on el culte al diner, a la fama fàcil i ràpida hi són prioritaris.
En canvi, el Barça actual representa tot això. I això fet des del coratge, la prudència, el respecte... en una temporada en què s’han hagut d’aguantar insinuacions, provocacions, crispació, denúncies... Aquest equip hauria de ser un model per a tots; però, especialment, per als joves que tenen el seu futur personal i professional per a construir.
I ahir, en la final de la Champions, hi va haver una mostra més, i ja en són moltes, de tot això.
En Carles Puyol, capità d’aquest fantàstic equip, va cedir el moment més esperat per a qualsevol capità, el d’aixecar la copa de campions, a l’Eric Abidal, que aquest any ha hagut de ser operat d’un tumor al fetge. Té molt de mèrit que en aquests moments d’eufòria, algú tingui la fantàstica iniciativa de poder regalar un gest tan maco, tan agraït, a una persona que seguríssim que s’ho mereixia.
Amb gent així, amb jugadors així, amb un equip així, això del futbol es desbanalitza bastant i l’esport pren una dimensió fins ara desconeguda i impossible de pensar que podia existir.
Tens molta raó Quim, el futbol pren una dimensió que mai ens ho hauríem pensat. A veure si en prenem nota tots plegats. Visca el Barça!!!
ResponEliminaEspero que amb aquest comentari tan elogiós cap al Barça no hagi perdut un lector fidel d'aquest bloc i seguidor de l'Españñññol(jejeje)
ResponElimina