Sisa

Ja vaig dir ahir que en l’acròstic hi ha un vers que és el títol d’una cançó de Jaume Sisa.
En Sisa és un cantant que sovint s’ha etiquetat d’excèntric. Certament, té aquella mica de geni i de boig que fa difícil saber on acaba una cosa i on comença l’altra. Però sota aquesta aparença s’hi amaga un artista que té cançons molt maques i interessants.
El més conegut de Sisa és l’espectacle La nit de Sant Joan que ja fa trenta anys va representar Dagoll Dagom. L’espectacle tenia cançons divertides, però també aquets balada, La clau de foc, que m’agrada molt. La lletra és molt maca. En aquest vídeo la canta la Carme Cuesta, que en fa una molt bona interpretació.

Jo no sé pas on és la clau del foc
S’ha fet tan curta i suau aquesta nit.
Ha estat un somni sense haver dormit.

Distant i càlid s’ha esvaït l’amor.
Vaig recollint les cendres del festí.
Resta present un eco indefinit.
Com un murmuri del què aquí has vist.

Comença el dia i una nova llum
Esbargirà records nascut del fum.
Un fil perdut et mou el sentiment
Són coses que sempre han estat pendents.
Paraules tendres, veus intemporals
Es manifesten de forma ideal,
Aquesta nit per a tu.

Però si et creguessis que el món és rodó,
Que l’aigua mulla i el sol fa escalfor,
Aquest moments no haurien existit.
Si és cert o no, mai no ho sabria dir.
Quan els desitjos es tornen reals,
I l’increïble és allò tan normal.