Tant de bo aquell dia no hagués engegat l’ordinador.
Tant de bo aquell dia el Barça no hagués fet cap gol.
Tant de bo aquell dia no hagués despenjat el telèfon.
Tant de bo aquell dia no hagués obert la porta.
Tant de bo aquell dia... i l’altre... i l’altre... i l’altre... Tant de bo!!!!
Però ara toca mirar endavant i deixat el passat ben lluny. La vida ens posa a lloc i ens acaba donant allò que ens mereixem!
Tant de bo no ens compliquessim la vida, Quim. El que compte es ser feliç.
ResponEliminaI tant com sí! I hem d'aconseguir la felicitat encara que costi. Ser feliç només depèn d'un mateix. Si esperem que els altres ens aportin la felicitat, estem perduts!
ResponElimina[Gràcies per seguir el bloc i comentar-lo]