dimarts, 17 d’abril del 2012

La lluerna

Aquella dona semblava que acabés de sortir d’un conte on hi fes el paper de bruixa. El bosc era tan espès que la llum de la lluna moria a les capçades dels arbres més alts.  Malgrat la foscor, la dona caminava de pressa; coneixia bé cada racó d’aquell bosc. Rondinava en veu alta, eren paraules inintel·ligibles; pràcticament només sons guturals.
A la vora del camí, va veure una mica de llum. Una llum brillant de color verd. Es va ajupir mentre renegava per culpa del mal d’ossos i constatava un cop més que els anys passen de pressa i que en el seu cos ja no en quedava res d’aquella bellesa i vigoria que havia tingut.
Es va haver d’acostar molt a la llum per adonar-se que era una lluerna. La va agafar d’una revolada. La cuca de llum estava esporuguida i tremolava de por.
-   Dóna’m la teva llum o moriràs aixafada ara mateix.
-   Encara que volgués no et podria donar la meva llum. És impossible.
-   Jo vull brillar, vull ser tan bonica com tu.
-   No miris fora teu. Mira’t ben endins i veuràs com en el teu interior encara hi ha molta llum. De res no et serveix envejar la llum dels altres. Valora allò que ets, allò que tens i converteixo en llum per a tu i als altres.
La dona es va mirar una estona la lluerna sense dir res i la va deixar suament a terra. L’expressió sorruda del seu rostre s’havia endolcit i els ulls ja li brillaven una mica.

[La idea d’aquest conte, l’he tret d’aquest altre del qual us deixo el vídeo]


No dejes de brillar. Continúa siendo tu mismo. Continúa y sigue dando lo mejor de ti. Sigue haciendo lo mejor. No permitas que te lastimen. No permitas que te hieran. 
Sigue brillando y no podrán tocarte porque tu luz seguirá intacta. Tu esencia permanecerá pase lo que pase. Sé siempre auténtico aunque tu luz 
moleste a los predadores.

5 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest conte Quim. No vull que deixis que ningú apagui la teva llum val?

    Per cert, li podriem fer arribar al Sergi per que el passi algun dia a classe oi? jejejje

    ResponElimina
  2. Ja saps que ho procuro: que res ni ningú aconsegueixi apagar la meva llum.
    Del tema de fer arribar el conte a en Sergi ja ho saps: "Ni hablar" jejejeje

    ResponElimina
  3. Clar que si! Només tu pots mantenir-la encesa independentment del que facin els altres.
    I del tema Sergi, jejeje, queda tancat, tot i que continuo pensant que és de l'estil d'allà.

    ResponElimina
  4. Que maco!!! L'havia sentit i recordar-lo em va Genial en aquests moments. ÉS imprescindible ser naltros mateixos en tot moment...coherència en tots els àmbits de la nostra Vida, tot anant cap a la mateixa direcció :D
    Gràcies!!
    SCC

    ResponElimina
  5. Anònim, suposo que havies sentit el del vídeo. El de La lluerna és original meu eh!! ;)

    ResponElimina