Vas fort! Si no fóssim esclaus del passat, el voldríem o tindríem la necessitat de canviar-lo?. Si acceptes el passat, tens la necessitat de justificar-lo constantment? El present d'avui és el passat de demà. Si avui has actuat d'acord amb els teus valors, demà sentiràs la necessitat de modificar el passat?. Els valors no han de ser immutables, tens dret a canviar-los, sinó com evoluciones? millores? progresses?. Desitjaria que la necessitat de canviar el meu passat no em fes perdre el present en tota la seva intensitat, Però ja sé que això només és un desig. Afectuosament Gabriel
Gabriel, tens raó que no hauríem de tenir la necessitat de canviar el passat. I també tens raó que massa vegades en som esclaus. Jo el que pretenia dir és que podem canviar la vivència que tenim del passat. El que ha passat ja ha passat i va ser com va ser; però ho podem acabar vivint diferent de com ho vam fer en el seu moment. I quan pots viure aquella experiència aparentment traumàtica com alguna cosa de la qual en pots donar gràcies és un privilegi enorme.
Vas fort!
ResponEliminaSi no fóssim esclaus del passat, el voldríem o tindríem la necessitat de canviar-lo?.
Si acceptes el passat, tens la necessitat de justificar-lo constantment?
El present d'avui és el passat de demà. Si avui has actuat d'acord amb els teus valors, demà sentiràs la necessitat de modificar el passat?.
Els valors no han de ser immutables, tens dret a canviar-los, sinó com evoluciones? millores? progresses?.
Desitjaria que la necessitat de canviar el meu passat no em fes perdre el present en tota la seva intensitat, Però ja sé que això només és un desig.
Afectuosament
Gabriel
Gabriel, tens raó que no hauríem de tenir la necessitat de canviar el passat. I també tens raó que massa vegades en som esclaus.
EliminaJo el que pretenia dir és que podem canviar la vivència que tenim del passat. El que ha passat ja ha passat i va ser com va ser; però ho podem acabar vivint diferent de com ho vam fer en el seu moment. I quan pots viure aquella experiència aparentment traumàtica com alguna cosa de la qual en pots donar gràcies és un privilegi enorme.