a C. D. M.

Avui sí. Avui... Finalment!

Ara que m’has donat la mà

I note el fred dels nervis entre els teus dits

Perdona’m si no puc parlar
Però és que el cor em roba l’aire del pit

Ara que m’has donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert.

Ara que t’he donat la mà

I encaixa suau com els estels en la nit

M’agradaria dibuixar

Una finestra per obrir el demà

Ara que t’he donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert

Ara que ens hem donat la mà

Hem construït sobre un llenguatge proscrit

Les mil paraules que faran

De la remor de moltes veus un sol crit

Ara que ens hem donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert

.

No digues res

Només acosta’t i dóna’m mà