El meu vaixell

Quants cops, per Déu!!!, he escoltat seguit avui aquesta cançó? 20? 30? Potser més. El perquè serà un retall que guardaré secret amb mi per sempre.

No hi ets

i no hi ha res:

només records teus dalt del cel.

Jo navego

agafat al timó,

dins un mar

que s'ha fet dels meus plors.

Vaig viatjant

a dalt del meu vaixell,

ell aguanta els cops que fa el vent

quan bufa del nord.

Hi ha tormenta,

el mar està embogit.

Criden les veles,

se'm menja la nit.

Jo tremolo,

no sé navegar.

L'horitzó

és la meva presó.

Però segueixo dempeus

a dalt del meu vaixell,

ell aguanta els cops que fa el vent

quan bufa del nord.

I em portarà

cap a un altre port.

I després, després de tot,

quan surti el sol

i es calmi el cel

i vegi gavines volar se m'emporten mar enllà.

Hi ha el teu rostre a l'horitzó

i un silenci em farà callar.

M'adonaré que encara queden

molts mars per travessar.

Jo i el meu vaixell,

ell aguanta els cops que fa el vent

quan bufa del nord.

I em portarà cap a un altre port.