dimecres, 25 de juliol del 2012

El meu vaixell

Quants cops, per Déu!!!, he escoltat seguit avui aquesta cançó? 20? 30? Potser més. El perquè serà un retall que guardaré secret amb mi per sempre.


No hi ets
i no hi ha res:
només records teus dalt del cel.

Jo navego
agafat al timó,
dins un mar
que s'ha fet dels meus plors.

Vaig viatjant
a dalt del meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.

Hi ha tormenta,
el mar està embogit.
Criden les veles,
se'm menja la nit.

Jo tremolo,
no sé navegar.
L'horitzó
és la meva presó.

Però segueixo dempeus
a dalt del meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà
cap a un altre port.

I després, després de tot,
quan surti el sol
i es calmi el cel
i vegi gavines volar se m'emporten mar enllà.
Hi ha el teu rostre a l'horitzó
i un silenci em farà callar.
M'adonaré que encara queden
molts mars per travessar.

Jo i el meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà cap a un altre port.

2 comentaris:

  1. jo diria que alhora d'escoltar-la et dec haver superat! i cada cop i trobo un matís diferent, una gran gran cançó!!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tu: és una gran cançó. Ja l'havia sentida, però aquests dies m'ha atrapat.
    Merci per colaborar en el bloc, Mireia.

    ResponElimina